dissabte, 24 de setembre del 2016

La que faltava a la Falconera. al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac


La que faltava  a la Falconera. Bona via curta però mantinguda amb unes tirades força potents amb pasos fins i verticals. Totalment equipada. Recomanable. 



Via totalment  Equipada 

Material 10 cintes.

Aproximació: hem de deixar el cotxe en una esplanada que hi ha a un kilòmetre abans d'arribar al coll d'Estenalles a la BV-1221 pujant per  Talamanca. Des d'allà agafem un camí en direcció a la Falconera fins a trobar la canal de baixada marcada amb una fita. Trobarem unes cordes fixes que ens ajudaran a baixar, un cop a peu de paret la vorejarem una mica fins a trobar la via  a l'esquerra de la marcada xemeneia.

Primera tirada. Comença amb uns pasos finets fins a la fissura,la superem amb uns passos atlètics molt verticals   i al final sortint una mica cap a l'esquerra on trobem un replanet per poder recuperar-nos una mica. Continuem  per una placa molt vertical i molt fina on hem d'anar buscant el millor recorregut per poder pujar, sempre amb preses petites, cap al final de la tirada la placa ja no és tant vertical i es molt disfrutona.

Segona tirada. sortim cap a l'esquerra, xapem la primera assegurança i pugem per un canaló amb preses  grosses i alguna de bona, seguidament tornem cap a l'esquerra amb pasos més fins i superant un ressalt per accedir a la reunió,

Tercera tirada. Sortim per la dreta de la reunió amb un tram que des de la reunió sembla fàcil però no ho é tant com aparenta. Continuem en diagonal cap a la dreta fins a sota una panxa que hem de superar amb un pas força difícil (si cal es pot fer en A0 ). a partir d'aquí ens queden un parell de ressalts per arribar a la reunió.

Quarta tirada. sortim flanquejant cap a l'esquerra i superem un tram vertical amb preses grosses fins que la paret perd verticalitat, encintem una sabina, passem per un tram herbós i sortim per una placa maca amb bones preses. Fem la reunió en un arbre .

Si volem pujar fins a dalt del cim hem de sortir caminant una mica cap a la dreta i  acabar de pujar per una grimpada fàcil .

Descens, desgrimpem aquest últim tram i seguim un caminet que ens deixarà a l'aparcament.

24/10/2016 Enric Domènech i Rafa Lucas













dissabte, 3 de setembre del 2016

Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables a Montserrat.



Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables. Via que va seguint l'esperó nord del ganivet de diables amb una escalada més difícil del que sembla d'entrada. Equipada amb parabolts i burins amb un final espectacular.








Material:17 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables i un Camalot del 1 per la primera tirada.

Aproximació : Aparquem al refugi de Santa Cecília i sortim per anar a buscar el camí de l’Arrel. L'agafem en direcció cap al Monestir fins a la canal dels Avellaners, que pujarem una mica i flanquejarem cap a l'esquerra fins a la peu de paret que resseguirem una mica fins a trobar els dos burins de peu de  via. 

Primera tirada: al principi roca es força bona amb passos fins i preses petites, hem de pujar fent alguna essa fins que la paret perd verticalitat, s'acaben les assegurances i la roca perd qualitat aqui va be posar un camalot del 1 per protegir l'entrada a la reunió. 


Segona tirada: com que el començament la roca és força dolenta i el primer parabolt força lluny sortim una mica cap a la dreta per encintar un arbret i seguir fins el parabolt sense problemes. a partir d'allà la roca ja és bona i va deixant fer be fins a la reunió.


Tercera tirada: Comença ja molt vertical i fineta.  Pugem anant buscant el millor recorregut amb uns passos que s'han de treballar força, fins a sota el sostret . Superem el sostret i combinem passos d'A1 amb sortides en lliure combinant parabolts i caps de burí.fins a la reunió.

 Quarta tirada  aquesta és més dificil que l'altre i pugem majoritàriament amb artificial amb alguna sortida en lliure.Cap al final s'acaben les asseguranses, el grau peró la roca és descomposta.

A partir d'aquí pugem pel llom del ganivet assegurant-nos amb sabines i muntant una reunió en un arbre mes o menys a la mitat del recorregut. els ultims 50m es  va estrenyent fins a convertit-se en una estreta aresta descomposta  on com a màxim podem encintat un parell de petites sabines on al final hem de baixar un parell de metres fins a la instal·lació del ràpel .

Descens : Fem un ràpel  d'uns 20 metres. Un  cop  som al coll entre el  Ganivet i Diables  anem cap a l'oest a buscar la canal dels Avellaners que seguim avall fins a trobar el camí de pujada.  


Pdf Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables a Montserrat.

03/09/2016 Lluís Vila Enric Domènech